Un pastís per la meva filla

Aquesta setmana ha estat molt especial, la meva filla gran ha fet tres anys, cada any per celebrar-ho hem fet una festeta pels amiguets i amiguetes i per finalitzar compràvem un pastís de pastisseria per bufar les espelmes. Però aquest any el pastís l'hem fet entre la meva filla i jo, el nostre primer pastís. La veritat és que no en tenia ni idea de com es feia, quins ingredients es necessitaven, ni el grau de complicació que tenia. Vaig demanar consell a una amiga que de fer pastissos, magdalenes i moltes coses delicioses en té la mà trencanda, i em va recomanar una recepta molt curiosa, on les mesures es prenen amb un potet de iogurt.  Així que vaig anar a comprar els ingredients. Per primera vegada m'endinsava en el món de la reposteria, em veia passejant pel super buscant farina, sucre, llevat, ous, llimones i gotes de xocolata. També em va deixar un motlle rodonet i donar unes quantes instruccions. 

I així és com una tarda de divendres la meva filla i jo vam aprendre  a fer un pastís.

                                           

Ingredients: 1 iogurt natural, 3 ous, 3 de farina, 1 de sucre, 1 d'oli, un sobre de llevat, ralladura de mitja llimona, mantega i sucre llustre.

Primer batem els 3 ous amb el sucre, posem el iogurt, l'oli, la farina, el llevat i la ralladura de llimona.

 

         Després posem les gotes de xocolata  
   

         
      seguidament ho posem en un motlle banyat amb mantega i al forn 45 minuts a 180º

             

             acabadet de sortir del forn

               

             finalment el vam decorar amb sucre de llustre.

Va ser tot un èxit, un pastís senzillet, boníssim i fet amb molt de "carinyo", no en va quedar cap engruna, he he he!! m'ha agradat tant aprendre a fer pastissos que ja estic pensat en fer-ne un per una calçotada!! 

Primer contacte amb la Màquina de cosir!

El dijous és el dia de l'àvia Maribel, la meva sogra. Les meves filles i jo aterrem a casa seva com un petit huracà trencant la seva quietud, desordenant i embrutant tant com podem les seves estances. Ella pacient i feliç d'estar amb les seves netes ens ofereix un bon dinar, sap cuinar de meravella, i passem la tarda jugant, cantant, pintant o mirant dibuixos animats. Però ahir a la tarda vam transformar el menjador en un petit taller de costura; va instal·lar la seva màquina de cosir, una petita relíquia de la casa Sigma, i organitzar un costurer què feia goig de veure.

Un cop tot preparat, em va fer seure davant la màquina, i em va ensenyar a "filar-la", uf! quin munt de botonets i palanquetes, però ho vaig aconseguir, és nota què li agrada i s'explica molt bé. Per començar vaig cosir un troçet de tela per aprendre anar recte, em va costar una mica coordinar-me amb el pedal i el ritme de fer passar la tela, i aquest va ser el resultat:

Em vaig anar animant, només era el començament, meravellada li vaig preguntar on va aprendre a cosir, i em va explicar els seus inicis; en va aprendre de ben petitona a l'escola i de jovenenta quan sortia de treballar de la Tabacalera anava a un taller costura, i sempre anat prefeccionant els seus coneixements. Estava davant d'una gran mestra, a part de saber-ne molt també sap transmetre la il·luisó i els coniexements, i això sempre és d'admirar.

De seguida vaig adonar-me que em seria molt útil una llibreta, necessitava prendre nota de totes aquelles paraules que sonaven per primera vegada tant a prop meu, el món de la costura n'està ple, així que el pròxim dia no les deixaré escapar. 

Va continuar la classe; el repte va ser cosir una bosseta per les mudes o la roba interior, amb un parell de teles reciclades d'unes mostres de cortirnes d'una botiga de roba que fins fa pocs anys hi havia al Serrallo.

Per començar vaig aprendre a embastar,

embastar. [hilvanar (castellà), to tack (anglès)]. [conf] Ajuntar o assegurar amb una costura de punts llargs o bastes (allò que hom ha de cosir després). http://www.enciclopedia.cat Seguidament a cosir per la vora de l'embastat,

A posar agulles al que serà el tancament de bosseta,

Guixar per seguir ben recte l'embastat i cosit posterior,

I fins aquí el meu primer contacte amb la costura, estic molt satisfeta, he fet més del que m'hagués pogut imaginar. Tinc moltes ganes que arribi dijous per continuar.

Objectiu de la propera classe, acabar la bosseta.

Presentació

Sempre he admirat les persones que tenen aficions, en la seva vida diaria dediquen espais, temps i estones a fer petites coses manuals; cuinen, experimenten, dibuixen, pinten, fan manualitats, ganxet, cusen i tot un munt d'habilitats més. Sempre m'he preguntat d'on treuen el  temps i que els impulsa a fer-ho, i sobretot que els hi aporta a la seva vida. 

La veritat es que jo sóc bastant negada i poc hàbil en el món de les manualitats, i sempre he pensat que eren una mica pèrdua de temps; total si vols alguna cosa vas a la botiga i la compres. Sí sí, així de simple i poc creativa sóc, uf!! soposo que no m'ha interessat mai aquest món perquè moltes coses d'aquestes les feien les iaies jubilades, o persones amb poca vida social, perquè fins ara no estava de moda, o tenia altres coses al cap, o ves a saber perquè.

Últimament no sé què està passant, si per la crisi econòmica o per un desitg de recuperar tot allò que ens és tradicional i fet a mà, o per una necessitat de trencar amb la globalització de tot, o simplement pel goig de crear alguna cosa tu mateix, observo moltes amistats, coneguts i sobretot per internet, que tothom està fent coses i que els fa gaudir d'allò més. 

Molt sovint rebo presents fets a mà, xulíssims, i aleshores em ve com un envejota sana, i penso que jo un regal així no el podria fer mai, que és super especial i que lo fàcil és anar a la botiga i comprar, i en canvi aquesta amistat ha fet això per mi o les meves filles, ha dedicat esforç i temps per a nosaltres i això té molt de valor!! 

Així que obro aquest blog per animar-me i demostrar que mai és tard per aprendre coses noves, encara que el meu autoconcepte de poca traça i poc hàbil en aquest món i les  poques experiències que hi he tingut hagin sigut espectacularment un desastre, el meu propòsit és aconseguir aprendre coses que encara puc aprendre.  

Aquest món és molt ampli, hi ha tantes coses que m' agradaria aprendre; a cuinar pastissos i madalenes, fer ganxet, cosir roba,  manualitats, decoració, ... però poc a poquet..., he de ser pràctica i aprofitar els recursos que tinc més a la vora. 

Fa una setmana vaig demanar a la meva sogra, que és una experta en tot aquest món, que si voldria ensenyar-me a cosir, ella es va il·luminar i em va dir que encantada, que feia temps que m'havia comprat una maquina de cosir, però esperava que arribes el dia que li ho demanés. Com us podeu imaginar la meva cara de sorpresa ve ser espectacular, tinc una sogra que val un imperi!!

Així que avui dijous dia 21 de febrer de 2013 comença la meva aventura de Petites coses que encara puc aprendre; amb el primer objectiu; aprendre a cosir, m'endisaré en el món dels fils de colors, les agulles, les teles estampades, els embastats, els patrons i la màquina de cosir. 

Per començar us vull ensenyar el meu petit i rídicul costurer, fet a base de kits d'hotel, 4 fils de colors i una capçeta d'agulles, que més d'una vegada m'ha salvat per mal cosir un botó.